Tomàs Mallol (Sant Pere Pescador, 1923) és un apassionat del cinema, d'aquells que ja no en queden. De ben petit, les projeccions ambulants, les llums i ombres oscil·lant sobre un llençol blanc, el van embruixar, encomanant-li el cuquet pel setè art. Especialment tot allò relacionat amb els aspectes tècnics, fins al punt que amb només vuit anyets va construir un primer projector amb el qual entretenia els seus amics i familiars.
Mallol es va fer gran, però la seva fascinació no va remetre. Després de la Guerra Civil va treballar professionalment com a fotògraf i publicista, alhora que flirtejava amb el cinema amateur. Desenes de títols -alguns d'aquests premiats internacionalment- avalen la seva trajectòria.
A la meitat dels anys '60 se li desperta la vocació de col·leccionista i orienta les seves energies vers el que podria anomenar-se l'arqueologia del cinema. Una intensa activitat d'estudi i recerca el duu, al llarg de més de tres dècades, a aplegar una col·lecció d'aparells, objectes i accessoris de la prehistòria del cinema i dels primers anys del cinematògraf. El conjunt de la col·lecció pot datar-se entre mitjan segle XVII i fins la dècada dels 1970, quan s'esdevé la gran eclosió del món de la televisió.
Adquirida per l'Ajuntament de Girona el 1994 aquest importantíssima col·lecció fou la llavor de l'actual
Museu del Cinema de Girona. El seu fons, amb 20.000 peces, està considerat com el més important de la península i un dels més rellevants de tot el continent.
Aquest ha estat justament l'objecte de nostre sortida del mes de febrer. 500 anys d'història de les imatges repartits en tres plantes ben atapeïdes. Des de les primitives ombres xineses fins a la càmera de cinema dels germans Lumière, hi ha una pila d’invents fascinants, divertits i poètics. Són els antecedents i els orígens del cinema, entès com a tècnica i com a espectacle visual. Tot plegat configura un excel·lent espai per tornar a somiar...
Avui dia Tomàs Mallol, amb 88 anys, continua al peu del canó, fascinat per les llums i ombres i recollint les peces més variades per tal d'enriquir encara més el llegat de la seva esplèndida col·lecció. Com a joves estudiants de Producció Audiovisual i amb tota modèstia, confiem de ser dignes dipositaris del seu llegat.
Viatge enrera en el temps fins al segle XIX. Davant la càmera del retratista amb posat teatral.
El Museu del Cinema de Girona és un paradís pels amants dels efectes òptics.
En Mamadou en plena acció, iniciant-se en el món de les ombres xineses
Els futurs cineastes?
